Havia arribat el moment i la Cristina estava dels nervis. Tothom ja havia arribat: els mentors, els mentorats i les seves families, la gent encarregada d'organitzar el projecte i... la televisió! Però hi havia algú que faltava... la Nataly. La Cristina es va preocupar ja que l'acte estava a punt de començar i ella no hi era, però de cop una nena menudeta amb un abric marró va creuar la sala i es va sentar amb la resta de nens. Era ella. Més preciosa del que s'imaginava.
L'acte va anar molt bé, amb presentacions i un joc per trencar el gel. En el moment que es van trobar, la Cristina va saber que aquella petita i ella farien un gran equip. Quan va acabar, van xerrar plegades mentres berenaven i van quedar per aquell mateix diumenge.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada