Capítol 4

La Cristina va anar a buscar a la Nataly a l'escola i ella li va ensenyar tots els racons d'aquesta: El racó dels cómics, el racó del puff, les aules de cada curs, el seu pati, els llibres de Sant Jordi... I després de tota la ruta, la Cristina li va donar un entrepà a la Nataly, cosa que li va fer molt de riure, tant a ella com a les seves amigues. Més tard la Cristina va descobrir que les nenes d'11 anys no poden menjar-se un entrepà de mitja barra de pa... Però seguint amb la nostre història, la Cristina va anar a veure a la Nataly a fer el seu extraescolar: Patinatge. Va ser impressionant! La Nataly feia voltes per aquí i per allà mentres patinava amb molta gràcia, amb una melodia d'Enya sonant de fons.

Quan l'entrenament va acabar  les dos es van retrobar i van parlar de tot, mentres anaven a pendre un cacaolat ben calent. I la seva trobada va acabar de la forma més dolça possible:

Continuarà...

Capítol 3

La Cristina va anar a buscar a la Nataly amb il·lusió i un xic d'inseguretat. Mentres picava al timbre va pensar si la Nataly s'avorriria amb ella, però una veu dolça va aturar els seus pensaments saludant. La Nataly va sortir disparada cap a la Cristina i la va abraçar. Després li va ensenyar amb tot detall el seu barri, cada racó important per ella: On anava a patinar, l'escola del seu germà, un parc on li agradaria anar (però no podien anar perquè portava pantalons blancs i no es podia tacar), la seva escola i molts altres petits racons. Van acabar tirant-se les dues pel tobogan del parc amb la jaqueta de la Cristina per protegir els pantalons blancs de la Nataly i van riure molt. També van anar a un bar i van pendre un cacaolat ben calent, mentres feien un joc: cada una havia de dibuixar coses que els hi agradaria fer durant el projecte i l'altre havia d'endivinar-les sense dir ni una paraula. Totes les idees van agradar i el joc va despertar una gran il·lusió i moltes ganes de divertir-se i compartir.

Continuarà...

 

Capítol 2

Havia arribat el moment i la Cristina estava dels nervis. Tothom ja havia arribat: els mentors, els mentorats i les seves families, la gent encarregada d'organitzar el projecte i... la televisió! Però hi havia algú que faltava... la Nataly. La Cristina es va preocupar ja que l'acte estava a punt de començar i ella no hi era, però de cop una nena menudeta amb un abric marró va creuar la sala i es va sentar amb la resta de nens. Era ella. Més preciosa del que s'imaginava.
L'acte va anar molt bé, amb presentacions i un joc per trencar el gel. En el moment que es van trobar, la Cristina va saber que aquella petita i ella farien un gran equip. Quan va acabar, van xerrar plegades mentres berenaven i van quedar per aquell mateix diumenge.

Continuarà...

Capítol 1

Hi havia una vegada, una noia que estava a punt de començar una gran aventura, una aventura màgica, apassionant i desconeguda. Era una noia alegre, somiadora i una mica poruga i li semblava divertit el nou títol que li havien otorgat: Mentora. Sonava prou bé. Només quedaven unes hores pel gran moment i els nervis se la menjaven per dins. Per a que el temps passés més ràpid va decidir anar a dormir, a l'endemà... seria el gran dia.

Continuarà...